TURISME A LA BARCELONETA: BENEFICI O MALEFICI? (Apunts post-debat)

Apunts després de les jornades de debat amb els veïns i veïnes de la Barceloneta

“Las ciudades, como las empresas, son lo que es su gente”

Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona.
Campanya publicitària de l’any 2008

Els veïns i veïnes de la Barceloneta van ser el principals protagonistes de les jornades organitzades per l’Observatori de la Vida Quotidiana en torn a l’impacte del turisme al barri. Sota la pregunta “¿benefici o malefici?” aquests veïns van mostrar una maduresa contundent a l’hora de formular les problemàtiques del barri i l’origen d’aquestes. Poc més van poder afegir els tècnics, acadèmics, experts i intel·lectuals convidats que no apuntessin el veïns amb afectivitat i orgull de pertinença. I és que una de les claus per entendre la Barceloneta és entendre el seu teixit associatiu i organitzatiu, que és el reflex de la singular solidaritat dels seus habitants.

El problema no és el turista, sinó les polítiques en relació al fenomen turístic. L’entramat caòtic que es percep a la Barceloneta no és innocent: el mercat fa d’Administració, l’Administració fa de policia, la policia fa de jutge, i el jutge no se sap de què fa. La posició majoritària de les veïnes i veïns de la Barceloneta és clara: el problema no és tant el resultat de les polítiques de l’Ajuntament, el problema és la falta de polítiques, l’absència d’una Administració que deixa la regulació del turisme en mans de les grans empreses, els interessos del mercat i el seu poder fàctic. En la incògnita queden propostes municipals com les dels Consells de Barri en pro de la participació ciutadana i la proximitat amb l’Administració (recordem que el Pla Estratègic de Turisme no va voler participar al debat, tot i que els resultats de la consulta ciutadana que va fer apuntaven que tres quartes parts del habitants de Ciutat Vella estan a favor de crear taules de debat sobre el tema). En aquest sentit, molts dels participants, manifestaren repetidament en el decurs de les jornades la necessitat d’organitzar-se més enllà de les propostes de l’Administració.

Al cap i a la fi, l’únic missatge institucional que sembla arribar als ciutadans de la Barceloneta és la propaganda turística que anima a visitar (“Some reasons to choose Barcelona”, Turisme de Barcelona, 2010, “Barcelona likes you”, Aj. de Barcelona, 2010), gaudir (“Vicky Cristina Barcelona”, Woody Allen i Aj. de Barcelona, 2008) i consumir a Barcelona (“Barcelona, la millor botiga del món”, Aj. de Barcelona, 2010). Aquesta mercadotècnia també preveu la possibilitat que el missatge arribi a ser ofensiu i per això la oferta es conjuga amb certa exaltació de l’orgull de pertinença a la ciutat (“Visc(a) Barcelona”, “Barcelona Batega!”, “A Barcelona TMB és el que ens mou”…) que suavitzi l’agressivitat dels missatges persuasius dirigits al visitant ociós i que no són ignorats pel local.

L’Hotel W Barcelona, més conegut com Hotel Vela, és la icona cega i totalitària del litoral barceloní: l’interès particular d’una empresa està per sobre de l’interès comú de tot un barri. I és que el problema de l’Hotel Vela, dels altres hotels de nova construcció, apartaments, serveis turístics (de botigues a restaurants, passant pels serveis de mobilitat) no és tant la seva existència o el seu impacte estètic i ambiental, sinó el seu impacte sobre el teixit econòmic i social del barri, que ha provocat un augment ràpid i anàrquic de preus sobre les necessitats de primer ordre tals com el preu de l’habitatge (gentrificació) o de la cistella bàsica. No per casualitat, les jornades van acabar amb un intent de “visita turística” dels veïns i veïnes participants a l’interior del nou hotel, que va ser avortat a la mateixa porta pels serveis de seguretat.

Que a la Barceloneta hi hagi un col·legi, el CEIP Mediterrània, que des de fa més de tres anys faci classe en barracons i que no disposi d’una biblioteca pròpia no ajuda a generar posicions de trobada entre associacions veïnals, AMPA i Administració. Tampoc el fet que proliferin usos turístics a edificis de habitatges i que els llogaters fixos no disposin de poder per decidir els usos comercials de l’edifici que a curt termini provoquen l’especulació de preus.

Però el camí a prendre no és el mateix per a tots: les diferències entre els que viuen a la Barceloneta i els que volen viure de la Barceloneta afecta a tota una sèrie de concepcions sobre inseguretat, legitimitats, usos del carrer, solidaritats i anonimats. Per a uns, la presència policial crea seguretat, per altres, el contrari. El “no em robis que sóc del barri” es transforma en “m’han robat tot i ser del barri”. Si la inseguretat creix, l’ús social del carrer i la solidaritat practicada es redueix; si els espais de trobada tanquen o es transformen en guetos elitistes els veïns no es reconeixen. Fins i tot un símbol del barri com el Club Natació Barceloneta, creat originàriament amb els diners dels veïns, va voler pujar els preus de l’abonament i descongestionar el club d’avis que poc aporten al glamur (rendibilitat) de la zona.

I tot això fa referència a la pèrdua del caràcter de barri, com apuntava Jordi Borja, o la desmobilització social dels seus habitants a la que apuntà Manuel Delgado, que trenca amb la base vital, conflictiva i dialèctica de tota societat urbana. ¿Ón són les 160 famílies que hauria d’haver darrere els 160 nens/es que estan als barracons del CEIP?, es preguntava una de les ponents.

El turisme industrial totalitari -absent de regulació administrativa- que s’imposa a la Barceloneta i acaba amb la dissensió, però no per mitjà de l’acord, sinó per mitjà de l’esgotament i la impotència d’enfrontar-se a un invasor que no te cara ni ulls, que no és persona sinó societat anònima (S.A.), desinteressada d’establir comunicació i diàleg.

Si la mirada embadalida del turista no preveu la presència activa del local en el seu espai d’oci i repòs, innocent serà pensar que la política mercantil de les empreses turístiques ho faci i actuï en conseqüència. Per què interessar-se per la població local, si més aviat fa nosa, i no quadra en els seus diagrames de vendes i beneficis?