Hen and Stag parties.

I com a post final abans de començar un nou any… una mica d’etologia turística: les Hens i Stags parties.

Tambè conegudes com “Bachelorette party” (EEUU) o “Stagette” (Canadà), les Hens parties son la versió anglosaxona dels nostres comiats de solteres. Rituals de pas previs al matrimoni que simbolitzen el canvi d’estatus social i jurídic de la noia en qüestió. Per altra banda, també tenim les Stag parties –“Bachelor party” (EEUU), “Bull’s party” (Sudàfrica) o “Buck’s party” (Austràlia)-, i que vindrien a ser el mateix però per l’home.

La proliferació de vols low coast i la força de la lliura, són factors que afavoreixen a l’expansió per Europa d’aquestes festes, d’aquest tipus de turisme més preocupat pel sexe i la beguda que no pas pels museus i el rambling.Barcelona, s’ha consolidat com una de les seus centrals d’aquests meetings de Misses i concos, que vestits per l’ocasió i guiats pels plans d’una agència, recorren el casc antic de la ciutat amb unes formes que no sempre són enteses pels indígenes. Si bé Barcelona, no és ni molt menys l’únic destí d’aquest potlatch itinerant, l’impacte que deixa sobre l’òpinió local, sembla que no ajuda a potenciar una actitud positiva en vers la presència del turista a Barcelona, sobretot quant le soleil se couche.

Les Hen i Stag parties són vistes com expressions de carnaval a deshores. L’efecte de l’alcohol i la vulnerabilitat amb que es veuen aquests grups de turistes «perduts» provoquen de vegades incidents al carrer, que alimenten l’estereotip que tenim dels britànics a casa nostra. Això, unit a les recents concentracions de Hooligans al centre de la ciutat amb motiu del futbol, provoca tot de reaccions entre la població local, algunes d’elles no exemptes d’originalitat i d’escatologia.

Tot i que clar, la formació de l’estereotip no és unidireccional… a Gran Bretanya tambè es preocupen per estereotipar als espanyols…Un altre dia parlarem més a fons dels estereotips…un gran tema, si senyors.

Ara bé, ja em criticat al turista… però… que hi ha de cert en tot això, tots els arguments que es donen en contra del turisme són certs? son reals?… ens agradaria deixar també al tinter un parell de qüestions per l’any vinent…

1. El Low Coast significa Low Quality? Que el preu del billet sigui barat vol dir que els visitants son uns borratxos o uns mal educats?
2. Aquí no fem Hen Parties? O es que en aquest pais, el silenci i el civisme són els dos pilars de la nostra moral?
3. Sabem exactament si la pressió del turisme a Barcelona és significativa? O certament, aquest discursos turisfòbics no són més que una expressió de xenofobia? S’ha estudiat això?

i 4… no serà que aquests grupets (minoritaris) de Hooligans o aquestes pobres ànimes amb penes al cap, ens serveixen precisament per representar una exageració o una miniatura de la nostra suposada normalitat social? Com l’immigrant, el turista no és un ser objectiu, és, més aviat, un personatge conceptual, que de vegades fa el paper de chivo expiatorio.

En fí, suposo que això de criticar i discutir, ens ve del Mediterrani. Un altre recurs turístic…

Ale,
Bon Nadal i feliç 2008.
Turiscopia.