Melodies per viatjar
TOT VIATGE TE UNA BANDA SONORA
Un dia vam parlar de la relació entre cinema i turisme. Avui proposem una cosa semblant: música i turisme.
Ahir vam poder llegir un article a El Pais al voltant de music i surfista hawaià Jack Johnson i la circulació de la seva música gràcies als turistes “motxillers” (si els acceptem com a categoria, cosa que no).
Certs musics com Manu Chao, Jack Johnson, Ben Harper i Bob Marley són escoltats arreu del món, en paratges insígnia per als «motxillers»: India, Méxic, Tailandia, Brasil, California, Australia…
De forma breu, puntualitzarem certs aspectes comuns en tots ells i que ens criden l’atenció:
1. Són músics de masses. Tots tenen una llarga i exitosa trajectòria. Els seus concerts es fan sempre a estadis i grans recintes. Tot i això, no són representants de l’anomenada «industria musical comercial».
2. Tenen un aire «caribeny-surfer-playero» que s’adequa molt al estil distès del turista i les sensacions de «llibertat i unió al paradís» que són pròpies del seu periple.
3. Moltes de les seves cançons són acústiques, amb tres o quatres acords, cosa que facilita que es puguin interpretar fàcilment a una llar de foc, a una platja o en mig del Sahara. No calen instal·lacions ni endolls.
4. Les seves lletres són netes, optimistes però reivindicatives, romàntiques i amb consciència social. A més porten un segell nostàlgic que funciona molt bé quan estàs fora de casa.
Estaria bé que algú fes un treball que reflectís la incidència turística que te Manu Chao en Llatinoamèrica.
TURISME DE FESTIVALS
Si la banda sonora és un component del viatge, els festivals de música es converteixen en tot un reclam pel propi viatge. Els festivals de música electrònica, pop i rock són un factor decisiu per potenciar el turisme a moltes de les nostres ciutats.
Alguns (i només alguns) dels festivals internacionals que podem trobar Espanya durant l’estiu són: Summercase, Primavera Sound, DayDream i Sonar (tots quatre a Barcelona), Creamfields i Ola (El Ejido), FIB (Benicàssim), BBK (Bilbao), Electric Festival (Madrid, a la qual se l’ha d’afegir també el Summercase, el Festimad i el Rock in Rio). Aquests productes o esdeveniments efímers, responen a les necessitats del mercat turístic de renovar-se constantment. Tal i com escriu Donaire (Donaire J.A (2002) Barcelona versión 2.0):
«Los productos turísticos efímeros no son espacios, sino experiencias, lapsos espacio-temporales. En un corto espacio de tiempo (unos días, unas semanas…), el consumidor accede a una oferta turística (cultural, deportiva, musical, religiosa…) que debe ser aprhendida aquí y ahora. Estos grandes eventos han entrado con fuerza en la oferta turística de las ciudades europeas, que compiten en la captación de capitalidades culturales, recorridos de carácter religioso, grandes eventos deportivos, bienales de arte, conferencias internacionales o efemérides forzadas. Una parte de los flujos turísticos europeos del último decenio se explica por estos breves lapsos, productos efímeros, que saltan de Hannover a Lisboa, de Greenwich a Helsinki, o de Barcelona a Atenas.»
Per cert, Jack Johnson tocarà a Barcelona el 28 de juny, al Pavelló Olímpic de Badalona (i no a la platja de Bogatell)
